Fins al proper any!

.

Primer día de otoño, frío en la nariz…a las 10 de la mañana el parque estaba inundado de pajaritos  que deseaban escuchar palabras…¿y los niños?,- les preguntamos,- irán llegando poco a poco-, nos dijeron… y así fue…muchos narradores, muchos secretos, muchas historias, muchas palabras,  palabras que cantaban,  que subían y bajaban… palabras inesperadas… palabras que glotonamente se esperaban, se acechaban, hasta que de pronto caían…
Palabras amadas…… para los amantes de las palabras…fue una hermosa mañana otoñal que olía a palabras…

paraules del Grimm esculpides per l’ANIN…
Gràcies

Al Harlem hi ha un llum encès en una cantonada de l’escenari, les taules es van poblant de persones que desitgen escoltar alguna cosa…algunes saben molt bé a qui escoltaran… altres descobriran un univers encara desconegut…Una dona vasca, tota vestida de blanc, coberta per una vermell porpra deixa sortir les seves paraules, lliures paraules que defensen i commemoren la llibertat…explicar per canviar un món, explicar per compartir, per deixar, per estar…”deliciosa Virginia”… gràcies

Divendres al vespre per a la sessió golfa de contes del Pep Bruno el C.C. Pati Llimona era ple de gent que van quedar aclaparats per la personalitat d’aquest Gran narrador, que els va atordir, enriolar,esbalaiar, enganxar, atrapar, seduir, exampar, captivar, fascinar, encisar, encantar, sorprendre, meravellar, colpir, embruixar, enlluernar, enamorar, …

En la Biblioteca Vila de Gràcia, Pep Bruno nos habló de sus “Al menos 7 razones para contar 1 cuento” aunque en la realidad llegó hasta nueve razones, y a bien seguro que de tener más tiempo nos habria ofrecido unas cuantas más.

Este narrador quiso mostrarnos que más allà del entretenimiento, la narración oral es comunicación y aquello que transmitimos al contar es el fundamento de dicha narración. Porque al narrar enseñamos valores con el cuento, sociales e individuales, ensanchamos la cultura y la mente con las palabras, recordamos la importancia de las relaciones humanas con las miradas, mostramos el valor de la imaginación, demostramos la belleza del silencio… Porque al narrar somos modelos, somos maestros de la vida y agentes del mundo en que vivimos…

Personalmente el rumor de sus palabras todavía resuena en mi mente, espero no olvidarlas y poder escuchar algunas más. Al contar o preparar un cuento, muchas veces está uno más pendiente de la forma que del contenido, y está bien que alguien nos recuerde que al contar somos responsables de lo que decimos….

Amb la seva personalitat oberta i sincera, i amb la seva desimboltura  l’Inés Grimland es va guanyar enseguida al nombrós públic que va anar fins a Sarrià per a veure-la. Aquesta Extraordinària narradora, ens va regalar les seves històries que parlen de les dones, de totes les dones, les d’ahir i les d’avui, i sí, també de les que vindran demà. I va emocionar-nos quan així ens va demostrar que el secret més ben guardat, el gran misteri femení, alló que volen realment les dones és… senzillament ser elles mateixes i per aquest motiu ser estimades, portin mitges de seda o no. MUCHAS GRACIAS.

Dimecres al vespre els de l’ANIN ens van presentar més contes de Grimm al C.C. Pati Llimona, aquest cop la sessió anava dirigida al públic adult amb quatre propostes ben diferents, i que van tenir molt bona acollida. La Teresa Saladich va contar en català, seriosa i contenida ella, amb la força de la seva paraula. La Llanos Gasco ens va oferir la seva història en castellà, amb l’empenta i naturalitat tant pròpies d’ella. El quartet format per per la Mon Mas, la Mercè Rubí, la Susagna Navó i el Blai Senabre ens va proposar un joc, on l’atzar de les cartes menava el conte, el desgranava a pinzellades i el públic havia de posar-hi ordre i sentit… fantàstic! La Sophie Heydel, The Tale Teller, acompanyada de la flauta de bec de la María Jesús Udina, va explicar en anglés els seus contes, fent gala d’un gran mestratge i… vet aquí la Màgia de la Narració Oral, doncs fins i tot aquells que no entenien l’idioma van compendre, i van poder gaudir dels seus relats. Thanks a lot!

Trobareu més informació sobre el Projecte Grimm al web de l’ANIN.

Nos explicó, dulcemente, sus raíces, su barrio, sus abuelos…aquel mundo abierto al mar que es Galícia.

Charo cantó y gesticuló y explicó y se movió y, con todo eso, nos envió directamente, a través de historias propias y bien trabadas al corazón de los sueños.

Carlos Flecha, como una flecha certera, que no rápida, nos introdujo en el mundo guaraní.

No puedo añadir nada más.